Organize

Contínuament els polítics anuncien retalls en la despesa sanitària, en l’educació i en l’assistència social. En canvi, el pressupost militar i els privilegis de l’alta burocràcia estatal i de la classe política es mantenen. Així mateix, la ciutadania cada vegada ha de pagar més imposts quan l’evasió fiscal i el frau a hisenda de les grans empreses, els banquers i les rendes més altes no deixa d’augmentar segons el sindicat d’Inspectors d’Hisenda GESTHA. A la vegada, poc a poc sabem que l’estafa i les mentides de la gran banca espanyola són d’escàndol, com recentment hem vist amb el cas de Bankia. Davant tota aquesta farsa i tot aquest saqueig, la impunitat dels responsables és notòria i la ràbia dels que no ens resignam a ser súbdits d’aquesta falsa democràcia augmenta dia a dia.

Aquí a Mallorca, veim com les justes protestes contra la política de retallades i contra la política lingüista del president Bauzá, són criminalitzades pel Govern i per una premsa ostatge de la publicitat i al servei del Sistema. Ara resulta que la desobediència és violència.

Que passa, davant els continus despropòsits que dia a dia hem de sofrir ens hem de quedar mans aplegades? En això consisteix el paper del poble en democràcia?

La classe treballadora, com ja ens temíem, és la que pateix més els efectes d’aquesta ofensiva del capital anomenada crisi. L’atur, una situació que molts de nosaltres ni sabíem que era, ja és un fet habitual i dolorós, especialment pels que fa temps que no treballen i ja no cobren cap prestació. I, pels que encara treballen o han trobat feina, les condicions laborals que imposen els empresaris són directament d’explotació. Jornals farcits d’hores extra a canvi d’un jornal de merda. L’empresariat no vol reduir el seu marge de benefici. És totalment denunciable que, quan hi ha milers i milers de treballadors en situació d’atur, les empreses imposin jornals de 60 hores setmanals als seus treballadors. La patronals mai ha entès aquell lema de repartir el treball per treballar tots. No, la seva única obsessió és acumular doblers. Aquesta és l’essència del Capital.

La crisi no és només econòmica, sinó també política, energètica i de valors. Els polítics, tan a dreta com a esquerra han demostrat la seva incapacitat per construir una societat justa i equilibrada de ciutadans solidaris, lúcids i participatius. Precisament la seva funció ha estat totalment la contrària.

Així les coses, no podem mirar cap a un altre lloc, aclucar els ulls, tapar-nos les orelles o evadir-nos de la responsabilitat que tots tenim com a membres de la societat.

Si ja no creim en la política per tal de canviar les coses o en els sindicats per millorar les nostres condicions laborals què podem fer?

Primer de tot canviar la nostra actitud i abandonar la filosofia individualista i consumista en la quals ens han adoctrinat. Llavors, és qüestió d’organitzar-nos, de construir teixit social. Durant segles, el recolzament mutu ha estat la base de supervivència del poble.

Unió és força. Els treballadors i treballadores ens hem d’unir per defensar la nostra dignitat en els llocs de treball, no podem consentir l’actual explotació. El sindicalisme de les burocràcies sindicals només està al servei de la pau social, del manteniment del benefici del capital.

Hi ha però, un altre sindicalisme, basat en l’acció directa i en la solidaritat, sense subvencions ni alliberats, on són els mateixos treballadors els que assumeixen la responsabilitat de la defensa dels seus drets. El sindicalisme revolucionari i de classe que per exemple fa la CNT.

Per altra banda, si estam organitzats podrem construir cooperatives tan de consum com de producció i distribució. Si abans competíem entre nosaltres ara intentarem cooperar. A Catalunya, tenim el gran exemple de la Cooperativa Integral Catalana, una autèntica alternativa al Sistema. També, si estam organitzats ens anirà molt millor alhora de plantar cara a l’Estat i al Capital. Així, en l’esforç de tots podríem crear caixes de resistència per tal de fer front a la repressió i inclús per assistir a la gent de la cooperativa que passi per greus dificultats econòmiques. Recordem que el moviment obrer, abans de l’assentament de l’Estat del benestar, va construir tota una xarxa de mutualitats per tal de protegir-se de l’atur, la vellesa, els accidents laborals i les malalties.

En conclusió, si l’actual crisi és una oportunitat pels especuladors i capitalistes sense escrúpols, també ho ha de ser pels que ja no creim en l’actual Sistema. Anem doncs a descobrir els interessos que tots tenim en comú i passem a organitzar-nos per tal de dur-los endavant.

Unió, acció, autogestió

Col·lectiu Arrels

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s