Només una societat injusta necessita presons

Marxa a la presóEl proper dia 31 desembre del 2013 hem volgut reprendre la tradicional marxa a la presó de Palma des de la Coordinadora Llibertària de Mallorca per fer arribar la solidaritat a les persones preses que aquí pateixen diàriament la tortura, l’aïllament i l’extermini que aquest sistema malalt té reservat per a tota aquella persona que no s’adapta -ja sigui per convicció o per simple impossibilitat- a l’explotació i la submissió requerides per mantenir l’hegemonia d’aquest règim totalitari, per assegurar la seva contínua fugida cap endavant.

Aquest text, on s’exposen alguns dels motius que ens porten a reprendre aquesta marxa, és una crida a la solidaritat i a reactivar les lluites contra les presons.

Les presons són autèntiques màquines de tortura on les vexacions, els maltractaments, la incomunicació, la desatenció mèdica o la sobremedicació són pràctiques inhumanes que se succeeixen constantment, convertint-se en un instrument emprat sistemàticament pels funcionaris de les presons, amb la complicitat de metges, psicòlegs, educadors i mecanismes oficials de prevenció contra la tortura. Aquests últims són, de fet, responsables en bona mesura de crear i mantenir la situació d’indefensió que viuen les persones preses davant els abusos. Com ve denunciant la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura en els seus informes anuals. A part de les nombroses denúncies i casos de maltractaments que documenten, ens fan saber l’alarmant xifra de persones mortes a les presons de l’Estat: des de l’1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de l’any passat, han tingut constància directa 786 morts sota custòdia, dels quals 507 van tenir lloc a les presons. Aquestes dades, però, suposen només la punta de l’iceberg ja que són nombrosos els casos d’excarceració de persones en situació terminal que han estat alliberades dies abans que morissin, mentre que durant anys han estat tractades sota pèssimes condicions. També s’ha de tenir en compte l’existència de tot un seguit de mecanismes que fan que la major part de les vegades les agressions no siguin denunciades, com pot ser la manca de testimonis, l’encobriment mutu dels torturadors, la por a les represàlies, les contradenúncies que poden comportar noves condemnes, el retard o la directa falsificació dels exàmens mèdics, la presumpció de veracitat dels funcionaris, l’obstrucció administrativa i un llarg etc. Centrant-nos més en la nostra zona podem destacar les màfies de carcellers que a la presó de Palma han abusat sexualment, extorsionat i maltractat a plaer als reclusos durant més de 7 anys,1 sent denunciats per la policia després a manera de rentat de cara, acte necessari per no caure amb elles (portaven 7 anys sense saber res del que passava?) i encobrir les noves que han substituït el seu lloc des del 2008, ja que aquestes pràctiques no han desaparegut, com denunciava un pres al febrer del 2012 després de rebre pallisses i amenaces de mort per part dels funcionaris.2

No obstant això ens agradaria incidir en què la presó en si mateixa suposa ja una forma de tortura atroç, la tancada, l’amuntegament i la privació de llibertat, que nega tota autonomia a l’individu i passa l’administració completa de la seva vida a mans de l’Estat. Això comporta una violència enorme sobre el cos i la ment de les persones recloses, sobre els seus sentits, la seva percepció i els seus ritmes vitals que, quan es perllonga, genera una deshumanització en molts casos irreversible i un deteriorament en tota capacitat per relacionar-se, especialment sobre les preses i presos en règim d’aïllament.

A més la presó suposa un negoci per a multitud d’empreses com Telefónica, Banco Santander, Citröen, La Caixa, Codorniu, Eroski, FCC, Ferrovial, Correos, COMSA, ACS… Tant les que reben contractes multimilionaris amb la construcció dels centres penitenciaris, així com les que es beneficien del treball que realitzen les persones preses a través del xantatge de la reinserció sociolaboral, feines en condicions d’esclavitud, amb sous que van dels 100 € i 150 € per 40 hores setmanals i sense cap prestació ni seguretat social. Tenint això en compte es tornen una mica més transparents els interessos ocults en l’onada de construcció de presons a la qual estem assistint des dels últims 10 anys, així com l’augment vertiginós de la població reclosa. Així mateix, la suposada “reinserció social” que justifica oficialment l’existència de les presons, com es pot llegir a la porta de la presó de Palma, es revela llavors com un eufemisme de la instància de control social, de domesticació a través de la por i la violència, que suposa en el seu conjunt l’aparell punitiu de l’Estat.

Mentre, per justificar l’enduriment del codi penal des dels mitjans de comunicació se’ns bombardeja constantment amb notícies sensacionalistes que ens relaten crims atroços que queden impunes, repetint fins a la sacietat els mateixos casos any rere any, caricaturitzant en ocasions als autors dels delictes com a persones ”psicòpates” sense compassió o malvats sense sentiments, inclús inventant amenaces per a la població amb termes tan gastats com el de terrorisme o criminalitzant als i les joves anarquistes, independentistes, ecologistes… que participen en les protestes o en accions de desobediència, titllant-les de perilloses i violentes, d’amenaça per l’ordre públic, mentre que a cop de titular i populisme s’incentiva constantment la sensació d’inseguretat.

Val la pena saber que la població reclusa s’ha disparat en els últims vint anys molt per sobre de l’augment demogràfic (arribant a més del doble que el 1990 ); que l’Estat espanyol ja disposa del rècord a Europa occidental com a país amb major percentatge de la seva població entre reixes (58% més que la mitjana europea) quan el seu índex de criminalitat és dels més baixos del món (per exemple l’índex d’assassinats és un 65% més baix que a la resta d’Europa), que les persones condemnades per delictes de sang o de violació són menys del 10% de les persones preses, sent els delictes més comuns (el 70 %) petits robatoris sense violència o tripijocs de drogues; que les penes mitjanes i màximes de compliment íntegre de les condemnes estan molt per sobre de qualsevol condemna vitalícia occidental; i que, en definitiva, la presó està feta per als pobres, provenint la gran majoria de presos de famílies amb treballs precaris o en atur, amb rendes baixes i sent un terç d’ells immigrants, que reben un assetjament notablement major per part de la policia i les cíniques institucions de la Democràcia.

És per això que es pot parlar de la presó com una maquinària repressiva per mantenir a les ”classes baixes” en un estat de submissió davant de l’explotació d’aquest règim capitalista i autoritari que patim, encobrint els excessos socials que inevitablement genera aquesta cursa suïcida en nom del progrés i l’acumulació de capital, sota l’aparença d’un problema individual ”d’adaptació” de la persona presa a la resta de la societat. Per a això s’utilitzen constantment els tòpics criminalitzadors que ens presenten al pres/a com algú perillós/a i violent/a que no és capaç de viure en harmonia amb les persones que l’envolten. Però, com que sembla que la capacitat d’adhesió als consensos prefabricats prima sobre la d’elaboració del propi pensament, ens trobem una vegada i una altra amb la demanda infame de l’enduriment de les penes. Demanda que s’efectua ja sigui per part dels progressistes de l’esquerra estatista que la demanen pensant en els polítics corruptes involucrats en els últims escàndols, com de part dels reaccionaris romanents de la classe mitjana aburgesada que encara conserven els privilegis suficients com per témer un assalt de les seccions llançades a la pobresa. La reforma del Codi penal que se’ns ve a sobre, utilitzant aquest doble joc, ja aprofundeix en el caràcter més autoritari del sistema penal i reinstauren la cadena perpètua, ampliant els casos en què es pot decretar la ”llibertat vigilada”, utilitzant la presumpció de delictes com a motiu de condemna i internament psiquiàtric, ampliant el tractament mèdic forçós sota criteris judicials o tornant al concepte d’ordre públic del franquisme per poder reprimir millor totes les formes de protesta que s’han vingut donant en els últims tres anys.

Davant d’un panorama tan desolador volem remarcar la necessitat de la lluita i l’autodefensa des de dins i fora de les presons, un tema, per altra banda, bastant oblidat a la nostra illa en els últims anys, però que en altres llocs de la geografia peninsular sí que ha reviscut amb relativa força, amb campanyes com la de CARCEL = TORTURA activa a nivell estatal des de desembre de 2011. Són prou les lluites de presos i preses que han decidit, cercant el suport extern, oposar-se a la pèrdua de la seva dignitat i a la tortura mitjançant vagues de fam, de pati, etc… acompanyats des de l’exterior amb marxes a la presó, denúncia pública, suport econòmic i judicial o enviaments massius de faxos. Casos com el de la companya Noelia Cotelo, Joaquin Manrique, Sergio Roel Barreiro, les vagues de fam a la presó de Morón de la Frontera, a Sevilla II, el motí de la presó de Quatre Camins, la lluita a la presó de Ponent de Lleida i tants altres, són un gran exemple de lluita i de suport mutu de dins i fora de la presó que necessiten de la nostra solidaritat més activa. Que la lluita s’estengui pel conjunt dels territoris.

El dia 31 de desembre, juntament amb les companyes i companys que en altres ciutats de l’Estat espanyol realitzen anàlogues marxa a les presons de la seva zona, volem denunciar, per tot l’exposat, la tortura dels Centres Penitenciaris com el que tenim aquí davant, però també de les presons encobertes amb altres noms: els Centres de menors tancats o els Centres d’Internament d’Estrangers, els psiquiàtrics, les comissàries o les granges d’animals no humans que viuen i moren en esclavitud. Fem saber a les recluses, encara que sigui d’aquesta manera rudimentària, a través dels nostres crits i xiscles, que no estan soles, que des d’aquí fora no volem oblidar-nos d’elles i que, en definitiva, estem juntes en aquesta lluita contra la societat totalitària que ens oprimeix, en la que demà podríem ser qualsevol de nosaltres les que ens veiem en la seva situació.

PROU TORTURES!
ABAIX LA PRESÓ I LA SOCIETAT QUE LA NECESSITA!
ABAIX ELS MURS DE LES PRESONS!
Enllaços
  1. Punto de Fuga
  2. Facebook Punto de Fuga

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s