Què pensam?

El col.lectiu està format per un grup d’individualitats conscients de que si el món en el que vivim segueix aquest camí, l’únic que ens depara el futur és un paisatge de destrucció i angoixa. La crisi de la que tant s’en parla és, baix el nostre punt de vista, el reflexe d’una altra molt pitjor: una crisi de valors. El sistema neoliberal ens ensenya que som el que som depenent de les possessions que anam adquirint, submergint-nos cada cop més en l’individualisme i la necessitat de competir per poder viure dignament. El capital no enten de valors ni de sentiments, el seu únic propòsit és la producció, el consum i beneficis. Molts beneficis.
Una producció desproporcionada basada en el treball inhumà d’esclaus sotmesos i obedients.
Un consum innecesari de productes creats per mantenir entretenguda la ment dels mateixos eslcaus.
I uns beneficis que són el dia a dia d’uns pocs i el “qui sap?” de la majoria.
Però la fal.làcia principal que ens proclama el desgavellat sistema capitalista és: “sempre ha estat així i no podeu fer res per canviar-ho”.

Aquest és el panorama que ens ha instigat a deixar d’estar sotmesos i esqueixar els grillons que ens fermen les mans. Aquest cúmul de sentiments opressius que exerceix el sistema capitalista actual, ha estat el camí que ens ha conduït a un punt en el qual ja no ens podem estar aturats davant aquest escenari mancat de justícia i ètica. L’explotació diària que hem de patir per part d’uns senyors que no fan més que parasitar i engreixar els seus contes bancaris no pot durar eternament, i per això és hora de dir:

PROU!

Ja està bé d’aprofitar-se sempre del més dèbil. Ja està bé d’aquest afany de poder. No podem consentir que el 80% de la riquesa mundial resideixi en mans del 20% de la població. No podem consentir que gent es mori de fred i fam, i que al mateix temps s’especul.lin quantitats ingents de diners ficticis. El que reivindicam és el dret a un habitatge digne, lliure d’impostos i d’hipoteques. Un treball saludable, equitatiu i autogestionat per a garantir el benestar del primer fins a l’últim treballador. Una producció sostenible basada en el consum necessari dels productes, i que aquesta producció sigui accessible fins a l’últim indret de civilització. I tot això baix el marc del respecte al nostre entorn i als recursos que ens ofereix el planeta.

En poques paraules, desitjam un model basat en la solidaritat, en la justícia, en la igualtat i en el benestar real i sostenible de la societat.